Sobre la unitat

Sobre la unitat

David Fernández i molts altres militants de la Cup mereixen molt de respecte per la seva manera de lluitar, de parlar, d’actuar contra la corrupció, de mobilitzar políticament a molts joves, cosa que fins ara ningú havia aconseguit. Sens dubte són una part important de la lluita contra aquest sistema econòmic i polític que està desmuntant els serveis públics i tracta de convertir-ho tot en mercaderia.

Seria molt bo poder-los tenir com a companys, treballar junts, amb altres forces polítiques que també lluiten pel mateix, treballar  en la creació d’un nou espai polític en el que sense que ningú perdi la identitat puguem confluir amb l’objectiu comú de retornar el poder polític a la ciutadania.  Cadascuna d’aquestes forces és petita, no prou forta per a poder enfrontar-s’hi sola als partits responsables de la crisi i les seves conseqüències i guanyar. En canvi, cadascuna d’aquestes forces de la resistència, és forta en alguns aspectes que per altres són febleses: l’experiència a les institucions i la fortalesa econòmica de ICV, la capacitat de lideratge d’Ada Colau , l’arrelament entre els joves de les CUP, les aportacions polítiques generals i especialment  en organització del Procés Constituent, la enorme potencia de l’onada política que ens arriba des de Podemos i que pot empaitar-nos cap a una victòria electoral. Per tant, es evident que la unitat ens convé a tots  i ens convé  molt.

A aquestes alçades ja resulta evident que qui això escriu és un entusiasta de la plataforma per a la confluència política que Guanyem Barcelona ha iniciat. I ho soc perquè Guanyem és la novetat política amb la que podien somiar tots els indignats del 15 M i els que ens hem  desesperat una i altra vegada amb la feblesa ideològica i política dels partits d’esquerra tradicionals,que han estat incapaços de llegir el moment polític i de prendre la iniciativa, fins que ha arribat l’ huracà Podemos i ha deixat xocat a tothom.

Així doncs, les condicions són immillorables per a fer un tomb a la situació política i retornar el poder a la ciutadania. De moment, i mirant a les properes eleccions municipals,  només a Barcelona i altres poblacions que volen seguir el mateix camí, s’està treballant molt en aquesta direcció. Per a les altres eleccions la confluència encara només és un desig que tenim alguns. Malgrat aquesta boníssima perspectiva, la CUP s’ha baixat del tren de Guanyem. Per què? No suporten treballar amb ICV perquè formen part del sistema? O no considerem a Guanyem prou independentista? Estaven incòmodes? I què passa amb Podemos ? Ara es dediquen a donar-se abatussades polítiques entre ells, que si sou lerrouxistes, que si tu t’abraces amb l’enemic... Però que no ho veieu? Que si volem guanyar la majoria no ens podem comportar de manera agressiva entre nosaltres , com si fossin partits convencionals!, en què ens diferenciarà la gent de la manera de fer política que pateixen cotidianament ?

Doncs quina mala sort ! D’aquesta manera la confluència s’afebleix notòriament i mantenim una nova divisió electoral que només farà que perjudicar les possibilitats de victòria de tots. Potser és tard per a que s’ho pensin millor i tornin,  o que al menys  la divisió no sigui la causa d’una altra derrota. És penós, però tard o d'hora sempre ens trobem davant d'alguna cosa que inevitablement ens separa: la puresa política o el fervor independentista, o qualsevol altre tema. La CUP o Podemos podrà ser tot el radicalment d'esquerres que vulguin, però davant la independència  o davant el creixement espectacular , l'emoció els obnubila i els  fa oblidar el que és fonamental:  la possibilitat, si treballem junts i amb molta cura i força, d’una propera victòria de la gent normal de Catalunya. Companys de la CUP, sacsegeu-vos una mica, espavileu, us  valorem i us necessitem. Companys de Podemos, cal treballar junts amb tots els que lluiten contra aquest sistema injust. Visca la Unitat.