MIQUEL BARCELÓ

Novament els alumnes em permeten entusiasmar-me amb un tema. Aquesta vegada es tracta de Miquel Barceló, l'extraordinari pintor mallorquí de Felanitx. A mi, Barceló em sacseja, em dona calfreds, em commou, em fa somriure la seva fina ironia, em diverteix. Admiro la seva valentia, com s'arrisca a formes i procediments nous,  camins que ningú ha marcat prèviament, que ell explora amb resultats extraordinaris. Però sobretot admiro el tipus de camins que tria, tan lúcids, al límit de la vida, tot palpant l'essencial de la vida mateixa, que no es altre cosa que la matèria en descomposició o transició, quan ja no està viva o encara no ho està de nou. Barceló, com Tàpies i d'altres, és amant de la matèria, però la matèria també és amant de Barceló, perquè si no no es pot entendre com llueix tot el que passa per les seves mans i deixa enganxat en alguna cosa.
A més a Barceló se l'entén molt bé, és molt coherent i lúcid. Jo el sento molt proper. M'encanta sentir-lo remugar del seu breu pas per l'escola de Belles Arts, de la que no podia suportar el seu academicisme, però de la que malgrat tot va treure molta inspiració, encara que en el seu rebuig, dels exercicis amb models tretes de llocs de vida difícil, plenes de blaus i cicatrius que ell s'esforçava en dibuixar, o de bodegons amb fruites quasi en putrefacció. Això i altres coses explica en aquesta interessant entrevista amb motiu de l'exposició al Centre d'art Santa Mònica de la seva etapa anterior al 1984:






Val la pena veure també el reportatge que TVE va fer amb motiu de l'exposició de La Caixa a Madrid, la mateixa que desprès ha vingut a Barcelona, i que és segurament la més important retrospectiva que s'ha fet fins ara . Destaco especialment el rescat des dels arxius de la tele pública d'algun fragment de la entrevista que la Paloma Chamorro li va fer en aquell mític programa que es deia "La edad de oro". També val la pena veure'l per a recuperar les imatges del igualment mític, almenys per a mi, viatge de Mariscal i Barceló a les encara solitàries platges d'algun poblet portuguès dels anys 80, on l'aigua del mar, les restes orgàniques i no orgàniques d'aquelles platges acabaven configurant unes obres que ara quan les veus et deixen el sistema nerviós trasbalsat perquè és com veure la creació de la Bellesa a partir del que és més brut.







I ja posats a posar vídeos de Barceló que estan a l'abast de tothom, em posaré aquí dos més que són una recopilació de la seva obra, on apareixen quadres que no hem pogut veure a l'exposició. M'han cridat especialment l'atenció,( perquè ja els havia vist abans i sempre et fixes en el que ja coneixes i així et dones importància) els quadres que tenen com a motiu "la corrida de toros". És clar que aquest sempre ha estat un motiu d'inspiració per a molts bons pintors, Picasso entre altres, i també en Barceló, però ell es centra sobre tot en el toro i la plaça, tot i fer panoràmiques globals, vistes des de dalt, però que són d'una bellesa extraordinària, on el cercle i el color groc  i negre tenen una força increïble. En general, els animals són sovint el motiu central dels seus treballs, la qual cosa és coherent amb el que explica ja que  manifesta un respecte extraordinari pels animals, on situa la veritable essència de la naturalesa humana, opinió que comparteixo totalment.









Per acabar vull reproduir una entrevista que a mi em sembla molt significativa de la seva personalitat i que  és pot llegir a la web:

http://www.miguelbarcelo.info/documentos/malau_61b2.pdf