Com a la resta de cultures del món, en les cultures africanes les músiques i danses tradicionals estan lligades als moments més importants en la vida de les persones: el naixement, la mort, el matrimoni, els transits de nen a adult, els cicles de la natura lligats a l'agricultura, els cultes als avantpassats i als mites religiosos,...Acostuma a haver una persona que sap com posar-se en contacte amb els esperits poderosos,que coneix la tradició i vigila que els rituals on es canta i es balla es facin com cal.
De fet, tan a la música com a la dansa se'ls atribueix una funció transcendent, religiosa, com màgica. La música i la dansa apareixen lligades al misteri de l'existència: al fet del naixement i la mort, al de les successió i repetició de les estacions, al fenòmens naturals violents: el raig, el foc, la mort violenta, els animals depredadors, llops,lleons cocodrils,.. En general a la creença de que el món és ple d'éssers sobrenaturals o esperits poderosos i de que els homes no som més que uns petits éssers sotmesos al caprici i voluntat de forces que estan molt mes enllà del nostre control i de les que,en definitiva, depèn la nostra existència o desaparició. Aquesta convicció s'acompanya d'una altra que ens porta de ple al nostre tema: l'home o dona sol no és res, només pot sobreviure si viu en un grup organitzat, on hi hagi al menys un home savi, o xaman que conegui la manera d'apaivagar la fúria dels esperits i d'aconseguir al menys el seu vistiplau per a que tot segueixi, per que plogui, aparegui la caça, vinguin bé els fills al món, o es pugui comunicar amb els esperits dels avantpassats. Tot això, s'acaba concretant en uns rituals o cerimònies on la música i la dansa són protagonistes.
El que acabem de comentar sembla que es aplicable al conjunt de les cultures de la humanitat, però especialment a les cultures africanes. És lògic, ja que sembla ser que va a ser a l'Àfrica on es van desenvolupar les primeres cultures pròpiament humanes. Tota la resta de cultures, per tant, han estat una continuació d'aquelles primeres.
Alguna conseqüència positiva havia de tenir tan sofriment, ja que van ser els ritmes i balls africans els que en fusionar-se amb altres cultures musicals, van donar lloc a la música actual: blues, jazz, rock, reggae, rap, hip hop, musica cubana, latina,... que un cop globalitzada pels mitjans de comunicació, avui es canta i es balla a tot el món. D'aquesta manera, a l'Àfrica avui, hi ha hagut una refusió de la música i dansa africanes amb ella mateixa. M'explico, a l'Àfrica també ha arribat tota aquesta música que produïda al primer món, també és escoltada a les ràdios i altres mitjans de comunicació africans i naturalment ha sigut rebuda amb entusiasme. No podia ser d'altra manera, a la fi, aquesta música moderna ha sorgit de la herència que ha deixat al món el ritme i la dansa de la música tradicional africana, malgrat ha estat de manera forçada i a conseqüència del gran crim que va ser el tràfec d'esclaus. Per tant, a la música i dansa tradicional de les cultures africanes que ha pogut sobreviure a tanta devastació, i que avui en part, més o menys, es conserva, se li han afegit unes noves formes que són el resultat de la influència que estan tenint, també a l'Àfrica, les noves músiques pop, que en la mesura que són també d'arrel africana, han estat assimilades i desenvolupades per la gent d'aquest continent amb un natural talent i entusiasme.
Quan ens referim més a la música i dansa tradicional, cal distingir les diferents parts del continent. La part nord és una amplia zona que inclou la quasi totalitat del gran desert del Sahara on hi ha una presencia molt important de la religió i les cultures àrabs, amb les seves músiques, balls, instruments característics, i que estan més emparentades amb les músiques de l'orient mitjà: Aràbia, Síria, Turquia,... Al sud del gran desert del Sàhara predominen altres cultures més antigues i diverses, on són característics els ritmes sofisticats i els conjunts instrumentals amb tambors, xilofons i alguns instruments de corda. Entre les dues podem trobar intercanvis d'instruments, tècniques, formes musicals i també algunes característiques comunes. Cal que citem aquí, un magnífic treball sobre la música africana que ha realitzat el IES Mateo Aleman del municipi sevillà de San Juan de Aznalfarache, que es pot trobar en aquesta Web:
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesmateoaleman/musica/la_musica_en_africa1.htm
A partir d'aquesta ínformació podem entrar a conèixer les característiques comunes i específiques de cada cultura africana, les principals formes i estils rítmics i els instruments, fent una especial atenció als djembé o tambors africans fets a partir de troncs d'arbre buidats i treballats i coberts amb pells d'animal que estan tensades amb cordes. També fa un bon repàs al que és la música pop africana actual. La veritat, és que es un magnífic treball i que només cal seguir tots els enllaços als que va remetent per tal d'obtenir una informació més que extensiva.
Per completar aquesta informació, vull afegir un vídeo que ens mostra a un músic virtuós d'un d'aquests "pianos del polze". Es tracta d'un músic que va formar part d'un dels grups que va crear l'avui desaparegut músic austríac Joe Zawinul, que passa per ser un dels inventors del jazz-rock i de la música de fussió en general, especialment interessat en les músiques i els músics africans. Observeu quina meravella.
Respecte del que avui anomenem "danses africanes", hi ha un magnífic article a la web
http://www.daamu.com/pdf/danza-africana.pdf
Aquí s'expliquen les característiques que conformen aquest fenomen que anomenat d'aquesta manera no té masses anys d'existència, ja que es tracta de la difusió entre la gent contemporània de les formes i ritmes de les danses tradicionals de les cultures africanes, bàsicament a partir d'espectacles i activitats d'ensenyament.
Tot i així, a la xarxa, es poden trobar molts vídeos en els que es fan demostracions d'aquests balls. Aquí us posem alguns:
Aquí es pot apreciar totes les característiques a que fareferència l'article i si us agrada no cal més que seguir el fil d'aquest video a youtube i trobareu molts altres de semblants i diferents, però que tots ells responen a aquestes models de danses i són molt divertits, a part de veure clarísimament com s'arrelen a l'Àfrica tot el que avui coneixem com ball modern.
Ara que l'essencial ja està perfectament explicat en aquestes treballs esmentats, jo no em resisteixo a comentar algunes coses que estan passant ara mateix i que tenen a veure amb Àfrica i, per tant, també amb músics africans que a mi personalment m'han agraden molt. Venint cap a l'escola sentia a la ràdio una noticia alhora meravellosa i terrible: una patera embarrancada a poques milles de la costa de Granada i en la que viatjaven més de 30 persones, entre elles varios nens i dones embaraçades, ha estat rescada in extremis per la Guàrdia Civil espanyola, quan ja semblava que anaven a morir tots. En el llarg rescat, una de les dones a donat a llum un bebè, que contra tot pronòstic s'ha salvat gracies a que un dels guàrdies l'ha protegit i li ha donat calor amb el seu propi cos. Afortunadament tots s'han salvat. Algú de la ràdio ha triat aquest gran tema del músic senegalès Ismaël Lô. És una elecció molt sàvia perquè aquest és un tema meravellós que conté el dolor, però també tota la força que tenen la gent d'aquest gran continent.
Una altra noticia africana arribada el mateix dia, també m'ha impressionat. Es tracta de dues medalles aconseguides per Espanya en els campionats europeus de Cros que s'han celebrat aquest cap de setmana a Portugal: una d'or en la categoria júnior a càrrec del jove corredor de l'equip espanyol, de només18 anys, Abdelaziz Merzougui (el de la fotografia) i una altra de plata en la categoria sènior aconseguida pel també corredor de l'equip espanyol, Ayad Lamdassem. Com es pot deduir pels seus noms, els dos atletes són nascuts i criats al Marroc, es a dir africans, i actualment tenen passaport espanyol. A més es dona la circumstància que Merzougui va arribar en patera quan tenia només 14 anys, després d'haver pagat 600 € , tota una fortuna en el seu cas, pel perillós i agònic viatge de 36 hores que el va deixar a prop d'una platja de la illa de Lanzarote. Quan va arribar només tenia a la seva butxaca un paper on estava escrit un número de telèfon. Aquest era el número de l'altra medallista: Ayad Lamdassem que, a la seva vegada, era un esportista d’élit que havia escapat de la delegació marroquina en un campionat celebrat a Santiago de Compostela. Ayad, 10 anys més gran que Merzougui i veí d'ell quan els dos vivien a l'antiga ciutat colonial espanyola (avui marroquina) de Sidi Ifni, va tenir cura d'ell i el va portar a Lleida on els dos resideixen actualment. També va compartir amb el seu amic l'entrenador Antonio Cánovas, amb els bons resultats esmentats. Es irònic que justament en mig d'un gran escàndol per dopatge massiu a l'atletisme espanyol, ara puguem treure pit gràcies a dos emigrants que a ben segur no han necessitat prendre res extra per a córrer, doncs ja la dura vida els haurà fet prou resistents. Però la ironia es transforma en estupefacció quan aquests mateix dia sentim que s’està debatent al parlament europeu d'Estrasburg, una proposició que s'ha de sotmetre a votació, per la qual els treballadors emigrants a la Unió Europea es regiran per la legislació dels seus països d'origen i deixaran de tenir garantits els mateixos drets que els seus col·legues nascuts als països de la Unió. Realment sembla que estem perdent alguna cosa molt més important que alguns minuts més per l'espera a rebre algun servei públic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario